21.- Un llibre molt personal en el que Llucia Ramis comparteix 50 llibres que li han canviat la vida

 

Un llibre molt personal en el que Llucia Ramis comparteix 50 llibres que li han canviat la vida

A la venda el 3 de septembre Llucia Ramis estarà disponible per a entrevistes a partir del 3 de septembre En aquest llibre il·lustrat, Llucia Ramis ens convida a fer un tomb pels moments i els espais de la seva vida que han esdevingut memorables gràcies a la lectura: enfilada al vell garrover de la casa dels avis, amb la companyia de Michael Ende i La història interminable, per exemple, o en descobrir els carrers de Barcelona amb la protagonista de Nada, de Carmen Laforet. Lluny de cànons i biografies literàries, aquest és un recorregut per l'obra de diversos autors per gaudir de la literatura i reflexionar sobre quins llibres ens han canviat la vida. «Cada llibre, en cada persona, té una història més enllà d'aquella que explica.» Llucia Ramis traça un entramat d'imatges, reflexions i moments, a través de les lectures dels llibres que han marcat la seva vida. Des de Rayuela a A la recerca del temps perdut passant per El club dels mentiders o Lèxic familiar. Assistirm a una trobada i a una conversa amb Boñaño a un congrès de literatura, a una trobada amb Kudera i a una breu correspondència per email amb Houllebecq. Amb il·lustracions de Julio Fuentes. «Cada llibre, en cada persona, té una història més enllà d’aquella que explica. Algunes passen sense més, i altres et marquen per sempre. No significa que les primeres siguin menys importants: com en gairebé tot, formen part del camí cap als paisatges memorables. Per això no m'agraden les llistes, perquè són excloents i, en fer recompte, acabes recordant-te del que vas oblidar. Lamentes haver-ho descartat. I, excepte un patiment insuportable, ningú treuria res de la seva vida si això impliqués viure menys, no? Tampoc m'agrada ressenyar llibres. És com guiar als qui els llegiran des d'unes experiències, unes observacions o apreciacions, que no tenen per què ser compartides. Llegir, com escriure, part d'una manca. De la dificultat d'entendre el món. Si està blanc sobre negre sembla més fàcil, perquè adquireix un sentit que la realitat, en realitat, no té. De fet, llegir no serveix per a res. Mirar una posta de sol tampoc serveix per a res, ni passejar per una albereda a la tardor, ni escoltar la teva cançó preferida. Fer que el món sigui més gran, i conquistar-lo, no té per què ser útil. Llegir et permet viure les vides que et falten, imaginar-te les que volguessis per a tu, sofrir per les que no, i seguir mentrestant amb la teva, des de perspectives noves.»