Fariña
Nacho Carretero
Pròleg de Manuel Rivas
“En el periodisme, una de les plagues més corrosives és el que Pier Paolo Pasolini va denominar «d’indiferentisme informatiu». La simple acumulació de notícies com a detritus de l’actualitat, sense establir-hi causalitats, sense connexions, sense memòria.
També en aquest sentit, Fariña és un treball modèlic: una lluita cos a cos contra la rutina de «d’indiferentisme informatiu». És un llibre, com diria el poeta Ferlinghetti, que «es llegeix entre vides, i és escrit entre línies». Què ha passat a Galícia perquè es convertís en un dels punts de la globalització delictiva? Com s’ha produït la metamorfosi del contraban en narcotràfic? Quins espais d’impunitat, quines complicitats, han permès aquesta deriva? Mitjançant el factor humà, Nacho Carretero, amb el doble coratge de la claredat i el matís, penetra l’impenetrable.
És per aquest coratge que la història de Fariña està sent agitada. I és que ha mogut, com pocs, el silenci.”
Manuel Rivas
Coca, farlopa, perico, merca, Fariña...
Galícia no havia comercialitzat mai cap producte amb tant èxit. Tot i que ara sembli un malson llunyà, durant els anys noranta el 80% de la cocaïna entrava a Europa per les costes gallegues. A part d'una situació geogràfica privilegiada, Galícia disposava de tots els ingredients necessaris per convertir-se en una «nova Sicília»: endarreriment econòmic, una centenària tradició de contraban per terra, mar i ria, i un clima d'admiració i tolerància envers una cultura delictiva heretada de l'època dels «inofensius» i «benefactors» capos del tabac. Els clans, poderosos i hermètics, van créixer en un ambient d'impunitat que es va afermar gràcies a la desídia (si no complicitat) de la classe política i de les forces de seguretat.
A través de testimonis directes de capos, pilots de planeadoras, penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans, Nacho Carretero retrata minuciosament un paisatge criminal amb freqüència subestimat. A l'imaginari popular, el costumisme kitsch de capos amb esclops i rellotges d'or ha desdibuixat el potencial destructiu d'un fenomen que va arrasar el teixit social, productiu i polític de Galícia.
Fariña inclou, a més, un examen com no s'havia fet mai dels clans que segueixen actuant avui dia. Perquè, en contra de la creença mediàtica i popular —tal com demostra aquest llibre—, el narcotràfic segueix viu a Galícia. No s'ha d'oblidar el que encara no s'ha acabat.
Nacho Carretero (A Coruña, 1981). De la seva experiència com a cambrer de menjar ràpid va aprendre que no volia ser cambrer de menjar ràpid. De manera que es va posar a escriure. Va iniciar-se en oficines de redacció i després en va fugir per ser freelance. Va ser llavors que va començar a publicar en qualsevol mitjà escrit que tingués a tret, des de Jot Down fins a XL Semanal, passant per Gatopardo, El Mundo o El Español. Ha escrit sobre el genocidi de Rwanda, sobre el virus de l'Ebola a l'Àfrica, sobre Síria, sobre la seva tia Chus i fins i tot sobre el seu estimat Deportivo de La Coruña. Actualment fa de reporter a El País. Explicar la història del narcotràfic gallec era un somni periodístic que tenia encastat al cervell des que era un neno.
No hay comentarios:
Publicar un comentario