|
|
|
|
|
Sergi Portabella i Pedro
Espinosa
L’Olívia és la
jove autora d’un blog de gran èxit on parla de la seva vida i de temes
típics de l’adolescència. Els seus vídeos, entrades i perfils a les xarxes
socials són seguits per milers de joves. Tal és l’èxit del blog que una
editorial li ha proposat d’escriure un llibre. Però la noia descobreix que
algú li ha robat unes fotos compromeses, en què es veu en roba interior, i
les ha pujat al seu perfil d’una xarxa social. L’única còpia de les fotos
era al seu telèfon, de manera que algú li han robat la contrasenya i s’han
fet passar per ella. L’Olívia encarrega als detectius Kubala, Moreno i
Manchón que trobin el
hacker responsable de la intromissió.
|
|
|
|
|
L’esport més
senzill, més barat i en què no hi ha mai perdedors
Arcadi Alibés
Per què hi ha
tanta gent que corre pels carrers, pels parcs, pels camins i per les
muntanyes? Per què les curses populars són cada vegada més multitudinàries?
Per què ens agrada tan córrer, si no arribarem mai dels primers ni
guanyarem cap medalla?
Aquest llibre
proposa 100 motius, 100 raons per practicar aquest esport tan senzill, tan
atractiu i tan popular. Evidentment, córrer no elimina els problemes de la
gent, però sí que redueix la possibilitat de tenir malalties
cardiovasculars, enforteix els músculs, els ossos i els tendons, retarda
l’osteoporosi, ajuda a dormir millor, a combatre l’ansietat i la depressió
i, fins i tot, allarga la vida sexual. A més, a diferència dels corredors
professionals, els populars no es jubilen mai.
Voleu
encara més motius per córrer? Els trobareu en aquest llibre.
|
|
|
|
|
Descobriu-ne la
cara més amable
Miquel Capó
Què és el nombre d’or? I els nombres amics? Com ens
ajuden els nombres primers a comprar per Internet? Podríem viure un dia
sencer sense nombres? Sabies que a la numeració dels bitllets d’euro hi
pots trobar el seu origen? Hi ha més d’un infinit? Sabies que la paraula
GOOGLE té a veure amb les matemàtiques? Quantes vegades hem de doblegar un
full per arribar a la Lluna? Quina és la fórmula matemàtica més bella? Vols
calcular a quina distància està l’horitzó? T’agraden els problemes
d’enginy? Aquestes són una mostra de les qüestions que trobaràs en aquest
llibre…
|
|
|
|
Marcel J. Poblet Romeu
Aquesta guia us proposa 25 excursions per fer a peu
i que enllacen les diverses estacions de la línia de tren que uneix la
Cerdanya amb Barcelona. Aquesta línia ferroviària travessa de nord a sud
el Pirineu i les serralades, valls i planes que el separen del mar, i és
per això que ofereix una diversitat enorme de camins i paisatges, tot un
botó de mostra de la geografia de Catalunya…
|
|
|
|
25 excursions
d’estació a estació de tren (Accèssit al XIII Premi Vèrtex)
David
Claret i Puyal
Aquesta guia us proposa 25 excursions per fer a peu i
que enllacen les diverses estacions de la línia de tren que uneix la
Cerdanya amb Barcelona. Aquesta línia ferroviària travessa de nord a sud el
Pirineu i les serralades, valls i planes que el separen del mar, i és per
això que ofereix una diversitat enorme de camins i paisatges, tot un botó
de mostra de la geografia de Catalunya…
|
|
|
|
|
14 itineraris en
BTT (Accèssit al XIII Premi Vèrtex)
David Sancho Cepero
Aquesta guia us permetrà conèixer el territori
protagonista d’un dels episodis més durs de la nostra història recent: la
batalla de l’Ebre. A cavall de la BTT, podreu descobrir els búnquers i
trinxeres que s’han recuperat, ascendir a les serres, baixar barrancs,
rodar pels camps i recórrer les poblacions que van ser l’escenari d’aquest
conflicte…
|
|
|
|
|
17 excurions a peu
Manel Figuera
El Pirineu andorrà ofereix itineraris en forma de
circuit que van més enllà de les rutes d’ascensió clàssiques als cims de
les muntanyes principals, que d’altra banda no són excessivament
freqüentats. Alguns d’aquests circuits, els que transcorren per la frontera
andorranofrancesa, permeten assolir una bona quantitat de cims agrests de
muntanyes de l’Arieja, fins i tot més propers als punts de sortida
andorrans que als occitans. Cap al sud-est també poden entrar en territori
cerdà.
|
|
|
CAN PEGUERA · CANYELLES ·
CIUTAT MERIDIANA · LA GUINEUETA · PORTA · LA PROSPERITAT · LES ROQUETES ·
TORRE BARÓ · LA TRINITAT NOVA · EL TURÓ DE LA PEIRA · VALLBONA · VERDUM ·
VILAPICINA I LA TORRE LLOBETA
Antoni Capilla i Frederic Camallonga
El districte de
NOU BARRIS s'estén per les terres que separaven els antics municipis
d'Horta i Sant Andreu de Palomar. Un vast territori que ara ocupen 13
barris força desconeguts per bona part dels barcelonins. Els barris que
formaven part del que alguns historiadors van batejar com la penúltima
Barcelona i que conjuguen barris amb història mil·lenària com Vilapicina
amb altres nascuts a principis del segle XX, com la Prosperitat o Porta,
i amb els barris que van néixer a partir dels anys 50 per acollir als
milers d'immigrants que van venir a Barcelona, com la Guineueta, la
Trinitat Nova o les Roquetes. Un paisatge heterogeni que val la pena
recórrer.
|
|
|
|
|
Margarida Aritzeta
Era el segle dinou, el seu nom Joan Serra, uns li
deien bandoler, de malnom era en La Pera. El record del bandoler travessa
tota la vida de qui era només un nen quan se’n va anar amb ell a seguir els
camins amb els francesos i que ara, des de les seves velleses, busca
desesperadament que parli una màquina per poder trobar les claus d’un
secret fosc que sempre l’ha torturat.
|
|
|
|
Marta
Magrinyà
L’any 1947, en plena postguerra, un desconegut
arriba a Reus provocant temibles sospites. Al mateix temps, un nen troba
una valuosa joia dins un refugi antiaeri. Aquest fet accidental
desencadenarà una situació molt perillosa que unirà dos secrets. La
ciutat aconseguirà descobrir la identitat del foraster però només els
implicats podran conèixer les seves veritables intencions i la venjança
que amaga la joia recuperada. Llaços
secrets és una intrigant història de valor i amor inesperat
dedicada a les persones que, malgrat la foscor d’aquells dies, brillaven
amb llum pròpia.
|
|
|
|
|
Marc Grijalvo
«No. No seria ell qui destaparia la caixa dels trons.
No seria ell qui posaria els fonaments per destruir la unitat cultural d’un
país que, malgrat tot, ell estimava. Ell no aixecaria la llebre, però com
s’ho faria per ocultar-ho tot? Al cap i a la fi, encara que fos quatre
segles més tard, la veritat sortia a la llum…
|
|
|
Edició a cura de Montserrat Corretger i Francesc Foguet
Domènec Guansé
Catalunya
a l’exili recull una tria àmplia de les
peces periodístiques publicades per Domènec Guansé durant els anys
1939-1968 en les revistes de la diàspora catalana. La seva temàtica més
destacada gira al voltant de tres eixos: la responsabilitat o el
compromís de l’escriptor esdevingut intel·lectual; el record i l’estudi
valoratiu dels fets històrics recents i de les biografies de personatges
destacats com a exemple patriòtic, i la voluntat d’establir relacions
culturals fecundes entre la Catalunya interior i l’exiliada.
|
|
|
Teresa Costa-Gramunt
Teresa
Costa-Gramunt viatja per una ciutat que pot ser Praga, sí, però que
podria ser també una altra capital perquè es tracta d’una ciutat personal
i íntima, la seva Praga, una Praga els carrers de la qual no són sinó els
racons de l’ànima de l’autora. (del pròleg de Monika Zgustova).
El viatge pot ser una bona excusa per a veure amb
més intensitat. És clar que no cal sortir de casa, com deia Lao Zi, per
conèixer el món! Basta viure atents, connectats amb la realitat, aquesta
gran subministradora d’experiències. Però el viatge, que posa el temps
potes enlaire i ens permet entrar en el santuari d’un altre temps,
aguditza els sentits i propicia l’esperit alerta. Així, la ciutat de
Praga, sense deixar de ser la ciutat de Praga, aquí, per art de màgia, es
converteix en una ciutat arquetípica. (del pròleg de l’autora)
|
|
|
|
Roger Roig i Hugo Prades
En aquest conte el Patufet i els seus amics s'apunten
a la disbauxa del carnaval, la festa més irreverent del nostre calendari
festiu. Ben abillats amb una disfressa, surten al carrer i s'afegeixen a la
gresca sota les ordres del rei Carnestoltes…
|
|
|
|
|
Roger Roig i Hugo
Prades
En aquest conte
el Patufet ens acompanya en la descoberta d'una tradició culinària molt
arrelada al nostre país: la calçotada. Els nens i nenes de la colla s'ho
passaran pipa mentre aprenen a conrear els calçots, a coure'ls sobre les
flames del foc i a menjar-se'ls seguint tot un ritual. Quina gana...!
|
|
|
El celler de Baix
Josep M. Vallès i Martí
Fa un segle,
Pere Domènech i Roura diubixà els plànols i redactà el projecte i el
pressupost de la Catedral del Vi, com l'havia definit, mentre es
construïa, el 1913, el serrallenc Albert Talavera.
Josep
M. Rendé deixà publicada la memòria dels primers deu anys de vida de la
societat. El llibre que teniu a les mans completa la seva història
centenària. A qui no hagi vist fermentar un cup de vi, li pot semblar que
sempre ha siguty clar i net i ja a l'ampolla, però aquestes pàgines
recullen el testimoni de tot un procés: el transport, els bocois, els
carros de torn, les cisternes del ferrocarril... tot ja és història, però
convé deixar-ne constància
|
|
|
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario